Província de Girona
Sant Esteve de Guils de Cerdanya
(Guils de Cerdanya, Cerdanya)
42º 26,881'N ; 1º 52,665'E
La parròquia d'Eguils apareix citada per primera vegada, com moltes
altres esglésies ceretanes en
l'acta de consagració de la
Seu d'Urgell,
de finals del segle X.
Va ser consagrada l'any 1042 pel bisbe Guillem Guifré. La relació amb la
Seu, es va mantenir fins ben entrat el segle XIV.
El temple actual data del segle XII. Està format per una única nau, coberta
per una volta apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular.
La finestra central de l'absis està decorada amb mitges
boles en l'arc exterior. Hi ha una altra finestra en el sector sud, però ha
quedat oculta per una construcció posterior.
La decoració de l'absis es completa amb columnes
adossades. Les columnes tenen els seus capitells esculpits. Resulta interessant el del
costat sud, on podem veure diverses figures humanes molt arcaiques.
Sota la teulada hi ha un fris de dents de serra, que es
recolza en mènsules esculpides.
També està decorada la porta que s'obre en el mur sud.
Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. Aquests arcs estan
decorats amb dues arquivoltes i tres parelles de columnes. Per sobre de la porta veiem unes cartel·les,
que servien de suport per a un porxo.
El conjunt està
protegit per un guardapols, format per dos arcs, el més interior esculpit
amb mitges boles i el més exterior amb un escacat.
L'arquivolta exterior està decorada amb un motiu helicoidal.
Els capitells de les columnes estan esculpits bàsicament amb motius
vegetals, de factura molt primitiva. En el costat esquerre podem trobar un
capitell, tot i que una mica erosionat, on hi ha dues bèsties enfrontades.
En els batents de la porta encara es conserva bona part de la ferramenta
romànica.
Encastats en el mur veiem diferents elements, esculpits
amb caps humanes i animals.
En la part superior del mur veiem una cornisa
sostinguda per mènsules, esculpides amb caps humans i una papallona.
Coronant el mur oest trobem un bell campanar de cadireta de dos nivells i tres
ulls.
Durant la Guerra Civil va desaparèixer la talla romànica de la Mare de Déu.
Millor sort va córrer el frontal d'altar, conservat en el Museo del Prado. Està
presidit per la figura del Crist en Majestat, envoltat pel Tetramorf. En els
angles superiors veiem representades dues escenes de la vida de Sant Esteve,
titular del temple. Les escenes corresponen a la lapidació del sant i al seu
enterrament. En la part inferior podem veure a dues parelles d'apòstols, que
estan xerrant entre ells.
Malauradament, malgrat tractar-se d'un museu públic
i que paguem entre tots, per tal de poder-vos oferir una imatge d'aquest frontal
hauríem de pagar 450 euros cada any. Tenint en compte que no cobrem cap
remuneració per fer aquest portal, doncs és una web totalment altruista,
no ens sembla lògic pagar aquesta quantitat i més quan des de la web
del propi museu es pot veure... A continuació us facilitem
l'enllaç.
|